27 de Novembre 2008L'HIVERN
Els instruments soplaben laments, Caperucita.
Entre la paciencia y el nervi avanzaven. La castanyera pelaba boniats i un flaire a carbó invada els carrers i que sigilosament andaven.
Cantaben els pardalets sa despedida...Tardor havia arribat i amb ell la melancolia de l'Estiu.
La gent baixava als túnels envoltats per Vent, Que pujava corrents escales perseguit per Metre, Que cada tres minuts buidava els andens, i així, la família Metro al complet transportava la gent de llar al treball i del treball a la calor de la llar... contínuament.
Record, caminava després de Passat i Present, la seua germana Melancolia caminava, dolça i amarga.Passat després de Present eternament i Futur al front, Misteriós i enigmàtic, sempre amb permís de Temps, Sinònim de canvis i bufaven vents.
Per fi va arribar la primavera i els xiquets rosella, La música trista es va omplir de color i la ciutat sencera va eixir als carrers a saludar Sol.
Els dies es van a l l a r g a r i amb ells va perdre el sentit esta cançó... Gris i desencantada.
Fins al pròxim hivern Caperucita...
"Facto Delafe y las flores azules"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada